Migdia del retorn

OMG, això no és una entrada de l'hivern, 17ºC qui si podria resistir, bé sí, demà per un dinar especial el migdia quedarà reservat a això a dinar, però avui no és fàcil de gestionar no fer un bon Vol.

He preparat l'equipament, no el del matí, que tot i ser proper per a rodar per 12ºC, ara per 17ºC el calçat ara d'estiu amb les Giro Privateer i punteres Mavic, mitjons aquests d'estiu-tardor no d'hivern, tèrmica sense mànigues d'estiu,  culot Endura d'hivern, jaqueta Xenon AS, guants d'estiu Hirzl, també de recanvi els alp-X curts de canell, protector de cara i coll, i gorra Spok. Com que m'h decidit per la Xenon, puc portar els Alp-X, la manxa, i també hi he guardat el protector de coll i cara a Mataró, pel fet que la temperatura no era de17ºC si no de 20ºC a la riera de Llavaneres a l'una tocades del mig dia.

Sense incidències, sense coincidències, amb aigua, un terç del bidó de 500 ml. sense eines, amb llums però sense fer-los funcionar. 

He passat calor, no molta, però he passat calor, crec que ho prefereixo a passar fred.

La ruta era el Drac, dic era perquè no l'he fet, m'he decidit per fer planer, i renoi quants quilòmetres he fet en relativament poc temps, OMG. Per a mi poder rodar trenta quilòmetres ja és un gran què, poder fer-ne més un privilegi entre setmana, avui és un dia d'aquests, aquest migdia no fent desnivell he anat sumant quilòmetres tenint clar que em tenia que reincorporar al dia a dia passades tres hores de l'inici de la sortida, i bé aquest era el límit de temps de l'aventura d'aquest migdia, no d'avui, de poder ser.

Moltes seqüències de situacions no contestades, de fer una fila llarga de silencis per evitar, i mil vegades més que aquestes les seqüències de somni, omg, omg, omg, que m'han vingut al cap. 

Encara no entenc el grupet de a cuatro.

Les residuals han de ser-hi per elles mateixes, no per ser necessàries a casa, en cap cas, sí perquè a un Món tan plural ha d'haver-hi espais a on les situacions que no aporten sensacions positives són necessàries, a casa no. Per això tinc tantes pensades de somnis a fer realitat, i de realitats que en el seu origen eren un somni, tinc pendent d'entre les pensades bones, la crònica del Mundial de Fort William aconseguit per la Reina, per exemple, mtb, mtb, mtb. No l'he fet encara perquè encara no l'hem digerit del tot, de fet no ho podrem fer mai del tot, però a on som està prou bé, oh yeaaah

Quin dinar més emotiu, més necessari si vull seguir fent Dracs ara sí ara també. 

MTB, MTB, MTB.