El fet és que avui creia que no sortiria, mentre ho pensava he fet la darrera intervenció, a on finalment m'he dit que la sensació de pesadesa marxaria un cop a dalt de la bike. I de fet ha sigut així durant la primera hora, després la densitat s'ha imposat com la reina de la sortida, referida a dolors musculars, que definiria com a rars, un palmell de la mà, una espatlla, lumbars, mare meva.
Això sí he tingut una visió, una Fada de la foscor caminant pel bosc, portant sense sella un cavall, vull dir no anava a dalt del cavall. Podria ser una visió distorssionada pell malestar que tenia en aquell moment, ho deixem en aquest punt, per la foscor, per la foscor.
Sense coincidències, sense incidències, sense la revisió feta de la Vicious, sense eines amb els llums sempre en marxa, a 20°C a la riera de Llavaneres a tocar de dos quarts de set del matí. Equipat d'estiu, avui amb el culot Mavic HC, bé fins a deu minuts d'arribar, a on notava la badana, mig bidó d'aigua de 500 ml.
Molts pensaments sobre la Nau Insígnia, molts, tots en ordre de molt bons fins a sensacionals, mtb, mtb, mtb.
Des del Mirador del Drac, mirant de recuperar les bones sensacions per poder repetir una setmana de bike, ara descansar, descansar, i descansar.
Preparant al crònica de la W100SS, perquè va ser també una gran aventura, una magnífica aventura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada