Terres de colors: Per sort o no

Mentre el temps passa pensem que passa pels altres, i quan ens adonem que no, que el temps també passa per a nosaltres, aquest ja ha passat, i per tant queda una bona part de regust a resignació.

Com ara que ho escric, i el temps passa per a mi, i la sensació en part és de resignació.

De mentre això s'accepta intermitentment, perquè el pensament va i ve, els Vols de Drac van i venen, ara més pausats perquè encara estem reconduint Finale, som lents i avorrits ens encanta ser lents i molt i molt avorrits, oh yeaaaaaaah!

Quina sort poder ser a un espai ple de color, qui roda sobre terres de colors? Reina i genet, i a on poder seguir aquest tram gris pel què fa a soroll, pel silenci compartit únicament a través d'aquest espai a The Great Escape MTB quan parlem de dins de les nostres fronteres, i ple de color vestit d'una explosió de silenci també és privilegi dels genets de Drac.  

Una jornada la de dissabte, a on l'aventura va començar entre els cavallers de la llum, i va acabar amb les Fades de la foscor, omg, omg, omg. Que no tingui la component del so, i per tant que la música no soni, té el seu punt fort, mai sona malament, mtb, mtb, mtb. I si no sona malament sempre ens hi apuntem, no pot sonar bé perquè ja no sona, que bé, que bé, que bé, perquè no sona mai malament.

Quina escalada cap a casa pel tram direcció al Santuari del Corredor des del Baix Montseny, OMG.

Una arribada a casa perfecte, o quasi, fred a la riera de Llavaneres propers a Santa Mònica, equipats d'estiu, aigua dos bidons de 750 ml. mitja taronjada, dues coles, una cervesa i mitja, i una cafè,  menjar, fruits secs, pa amb tomàquet i pernil, pa amb tomàquet amb pernil i formatge, i un gelat. Eines cap, sense incidències ni coincidències, llums escalant El Corredor. 

Una arribada a casa, crec que ben passada la mitja nit, molt passada, a on les sensacions a dalt de la bike, tenen una component de reconstrucció. 

MTB, MTB, MTB.