Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimarts, de desembre 31, 2013

Les dues pomes al sac

I ben lligat, de cara a demà prepararé la crònica de la darrera sessió de la Rapha Festive 500.


MTB, MTB, MTB, ara ja des del Mirador del Drac. 

Rapha Festive 500: II-Ib

Ja hem vist els 120. 


MTB, MTB, MTB. 


Darrera intervenció abans d'arribar a casa. 

Rapha Festive 500: II-Ib


111.


MTB, MTB, MTB.

Ara sí , ara a pels 120., clar que yes.

Rapha Festive 500: II-Ib

Tocant els 100. 


Serem prudents, abans dels 120, va el 110.


MTB, MTB, MTB. 

Rapha Festive 500: II-Ib


Els 90 ja són al sac, mtb, mtb, mtb.


Anem a pels 120, clar que yes.

Rapha Festive 500: II-Ib

El temps ajuda a poder mirar si béno a conquerir la corona, sí a veure-la propera. 


MTB, MTB, MTB.

A pels 90, clar que yes.

Rapha Festive 500: II-I

Primers trenta. 


MTB, MTB, MTB.

A pels 110 restants. 

Pomes a punt


D'entrar al forns, millor dit a punt d'entrar al congelador. 


MTB, MTB, MTB. 

Dues pomes

Ho dic pel fet que per la Rapha Festive 500 III, vàrem fer dues jornades, una de mig dia, una segona a la nit, i tornaré a dir, omg quin fred que vàrem passar


La imatge és d'ahir a la matinada, mentre creia que era una magnífica jornada a les prèvies del què havia de ser una arrancada de setmana propera a un final de cap d'any, res més lluny de la realitat. És evident que és cap d'any, és evident que ahir eren prèvies properes a cap d'any el què no era tan evident és que el terme magnífic anés per on va anar, en cap cas, en cap cas. 

Ara des de quarts de sis, esperant, sí, sí, esperant, i en aquest cas, qui espera no desespera, quan decideixes en funció de fets costa menys afrontar les decisions

Avui dia trenta-u de desembre tenim un bon tram a fer, i tant que sí, i tant que sí. 

El fet, mirar de fer els 120-130 quilòmetres que ens queden per assolir la Festive 500. Mirarem de fer-ho fàcil, no desnivell, no bon ritme, i fins i tot mirarem de no passar fred, a 5°C que marca ara la temperatura el pronosticador costa pensar en no passar fred, certament, però també cal pensar que una bona tèrmica a sota de la Gore ajudarà a poder afrontar aquesta fredor del darrer dia de l'any. La meva nova Gore mai ha sortit amb una tèrmica d'hivern, avui en tindrà ocasió, clar que yes.

Ahir teníem previst fer els 63 quilòmetres que tocaven, no va poder ser, excepcionalment tot i córrer des de quarts de cinc de la matinada per poder d'una manera programada fer aquest quilòmetres, nosaltres únicament proposem, res més, després la jornada fa el seu curs, i nosaltres ens hi adaptem.

Ara ja són les sis tocades, no hi ha encara l'arribada de la corrent d'aire provinent del moviment de les ales dels Dracs des del Mirador, descansen, de fet tots estem descansant, per d'aqui a unes dues hires després del trenc d'alba, mirar d'arrancar el Vol, si podrem o si desistirem, serà ja en arribar aquest punt un fet, no un pronòstic, millor dit un fet o un pronòstic sense portar a terme, que també podria ser, i tant que sí, i tant que sí, mtb, mtb, mtb

El refredat em ronda, des de fa uns dies, i avui crec que és proper a aterrar a sobre meu, veurem, veurem. 

Des del Mirador del Drac, fent el segon cafè.

dilluns, de desembre 30, 2013

Deixant passar les hores

Ens anem acostant al mig dia, a on ens espera un magnífic dinar. Passades les hores no ha sigut, avui sense dinar, copçat certament, molt.

Les jornades tenen això, són sempre un pas de les hores, sempre, sempre, sempre. 

Ara però i per diferents motius, la meva dedicació està molt centrada a les millores de la Vicious, a les modificacions que ha de viure aquesta bike.

De fet, si bé és veritat que estic pendent de l'arribada de part dels components que han de ser els protagonistes del proper tram, també ho és el fet que el calendari Single Speed del 2014 té una densitat interessant, certament, certament, fet que implica que no ens podem permetre moltes llicències pel què fa a l'arribada de components, ni d'equipaments. Tot i que estan venint nous equipaments, i nous components. 

Mantenir les bikes al dia únicament en consumibles de desgast, com discs de fre, pastilles de fre, cadenes, plats, pinyons, pneumàtics, Belt Drive, implica ja una despesa important, minúscula però si ho comparem amb la despesa dels equipaments, tot i que podem no fer ni una despesa adicional als propers mesos, i tot seguiria en marxa, sense cap mena de sensació de risc. 

Aleshores per què no ens aturem aquí, per què no ho fem, per què seguim millorant els equipaments?
He de pensar que per fer cal tenir un tram viu, vull dir de millora, la necessitat de millorar els equipaments és pel fet de mirar de gaudir encara més de cada tram de bike, de fet, des de l'anada a Chain Reaction Cycles, a on vàrem comprar els equipaments d'hivern que no ens hem aturat, però de fet, l'equipament que va venir d'Irlanda ja funcionava bé, també val a dir, que les millores dels equipaments fetes posteriorment, han ajudat i molt a gaudir a dalt de la bike, fet que ha portat a rodar, i rodar, i rodar. L'extensió de jaquetes Gore Bike Wear com la Fusion, un èxit, els guants Gore Alp-X,tenen una definició breu de 10/10. Veient que els resultats són aquests, es fa difícil no seguir millorant els equipaments, perquè el què funciona, millor no canviar-ho, i certament que les dades del ritme de sortides són per ser desembre com a poc de progressió significativa, a positiu, a positiu, una aportació, com més rodem millors sensacions musculars, que bé, que bé, que bé.

Els canvis de bike a casa continuats no funcionen, perquè la motivació no sé perquè té una duració molt limitada, després el ritme baixa i les bikes queden a casa aturades. De fet l'època Ibis del 2007-2008-2009 per les continuades rotures de la Mojo Carbon, va implicar l'arribada de la Yeti ASR-SL, de la Rocky Mountain Elements Team SC, i de la Santa Cruz Superlight, tres joies de bikes, dues són a casa, la Rocky no, ara m'agradaria tenir-la guardada al costat de la Yeti i la Santa Cruz.

La millora de les bikes, bé fa tant temps que no hi fem res, que quasi que els propers canvis em fan més respecte que no pas altra cosa. Tot i així, el neguit aquest cop hi és, i de quina manera, pel fet que una cosa és una cosa, i una altra cosa és una altra cosa, certament, certament. He de fer dos salts amb la Vicious, importants, i també importats, el primer que ja està en camí, d'aquest una part la que està venint, la segona, més costosa, i menys prudent queda per d'aquí a uns dies, setmanes? no ho sé, però el primer pas ja està fet, i això provoca aquesta curiositat tant extrema, tant a casa, com a dalt de la bike, a on no deixo de pensar per una banda que no m'impliqui perdre el ritme d'aventures que estic gaudint aquest mes de desembre, i en segon terme l'emoció d'aquesta darrera millora que va lligada a unes petites modificacions a la The Motivator, de fet des de l'arribada del manillar, tija, crec recordar que canvi estable, el dels pedals, i va ser un consumible, els Crank Brothers van passar a millor vida, i de quina manera, a les prèvies a Canberra, que no n'he fet cap més. A l'inrevés, he retrocedit el Brooks per una qüestió estètica puntual que un dia us exposaré amb temps, no ara, no ara.

De tots maneres, no m'ha de preocupar el tema estètic, vull dir aquest quedarà enrere, molt enrere, més encara, però no tinc el mot més encertat que definiria el proper tram, és veritat que l'exposició tampoc exposa quines són les properes milllores, no és un accident que sigui així, en cap cas, en cap cas. Però és que penso què ja les exposaré un cop la Vicious tingui fins al darrer detall perfilat d'aquest proper tram, no tindrà lloc la presentació, sí un cop les tingui enllestides, per concepte, per conceptes, per res més, en cap cas.

Bé, seguiré pensant com decidir, equipaments, components, i properes cites de MTB, veurem quins són els propers trams a decidir, en tot cas, la fila de totes elles té un sol to, el de les ganes de fer-les venir totes, totes les propostes, per atractives, molt, més encara, irresistibles, el què indica que no hi ha opció, bé sí que hi és, vindran totes cap a casa, totes.

La darrera decisió pel què fa referència a components té una component retro, tot i que no ho és, en cap cas, en cap cas.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.


Avui descans de bike, entre crònica i un bon cafè ara al vespre, com tocava pel fet de ser dilluns, valents perquè ara som a 120 Km. de la The Rapha Festive 500, o sigui estem descartats, tot no pot ser, podria però la climatologia no ens ajuda, propers a recaure entre refredats, per la fredor de la nit d'ahir que fa que avui, per la glaçada també d'avui al pati de casa, que ens diu, jo demà no ho sé, haurem d'esperar a demà, però avui, prudents, no agafem bike, en cap cas.

A menys de quatre hores d'entrar al darrer dia de l'any, emocionant, divertit, diferent per a mi, fantàstic poder ser-hi entre Vols de Drac.

Aquest anys han arribat al Blog, a The Great Escape MTB, els Destructors de Murs, les corones fetes de blocs de granit, i la més important, la Nau Insígnia, la Nau Insígnia, omg, omg, omg

diumenge, de desembre 29, 2013

The Rapha Festive 500: III


Una arrancada amb fredor, un Vol molt condicionat per haver de posar fi al Vol a les onze del mig dia, i no refer-lo fins a quarts de set del vespre, però des del mateix origen sense haver tornat a aquest darrer en bike, si no en la June, i les bikes carregades a dalt. 


El segon Vol a quarts de set, carregat de fred, tot i indicar els mateixos graus que els del matí, 9,5°C, la sensació de fred ha anat augmentant amb el pas de l'estona, no hem fet moltes hores, en total entre matí i tarda sí però, per sobre de les cinc hores, diria que fins i tot sis. La temperatura més baixa sempre per sobre dels sis graus, les llegides, però la sensació era de ser més propers als zero graus, i tant que sí, i tant que sí.


Un matí de Single Speed, breu, sense pauses, directes a destí. L'anada coneguda,  la repetida ara sí ara també al juliol, per tant quasi la podem fer en pilot automàtic. 


A on escalar ha sigut divertit, i dens, molt dens. Ens ha costat escalar avui, per diferents motius, sense una llum clara, per un sol mig amagat, sense cavallers de la llum, sense Fades de la foscor, pel fet de ser de dia, res estava al seu lloc, quasi res, el més important sí, ser a una cita que des de fa dos sempre indicarà que hem de tenir els peus ben posats, no és important a on, sí ben posats.


Ara a la nit ens hem posat els equipaments d'hivern de festa major, per mirar de portar bé el tema del fred, bé, hem fet el què hem pogut, i com deia l'àvia, qui fa tot el què pot no està obligat a més, certament, certament, pel fet de sortir de nit a l'hivern. És evident que les nostres temperatures en cap cas són extremes, en cap cas, però també ho és que rondant entre els cinc, i els deu graus cal anar ben equipats, com en el nostre cas, i he de dir que avui els equipaments han funcionat dignament. 


La Betty avui ja rodava amb botes d'hivern, les primeres dels darrers deu anys, està prou bé. 

Coincidències, cap, incidències, cap, eines, totes, llums, Cateye, i Powerled, sempre, funcionant únicament a la nit. Beure, mig bidò de 750 ml. Menjar, cap. 


Una sortida com la del matí té una component de temps que genera una mica de tensió en el ritme, una sortida a la nit té una component de fred que genera una mica de tensió corporal, i que ara passats els primers minuts des de la darrera, estic realment fatigat, de pedalar  també, segur, però per aquests dos motius que us esmento segur que també. 

Les dues bikes de 10/10. Ara però jo molt condicionat a l'espera dels propers canvis, normal, normal.

Ara a esperar a la jornada de demá, la II, que ens deixarà a les portes de la darrera sortida l'any 2013, i també a la possibilitat de fer la primera de l'any 2014, clar que yes.

Des del Mirador del Drac, mtb, mtb, mtb.

Quan ets a aquestes dates, Nadal, passat ja, el pensament queda en una suspensió, entre les sensacions viscudes agafades de la mà del sentir què ja han passat. Passaran els dies i en quedarà l'essència, de ben segur, de ben segur, passaran les hores i aquesta sensació de fred intens viscuda  aquesta nit entre Dracs, ja entre Fades de la foscor, marcarà una altre cop que hem de ser, de poder, encara més prudents, molt més prudents, planers, sí, prudents, també.

Estem posant punt i final a aquest any 2013, amb tot aturat, Fades, i cavallers dins de les corones, aquestes ben engranades entre elles, i també a la Nau Insígnia, els Destructors de Murs vigilants, els Dracs al Mirador, neguitosos, els genets, prudents, reflexius, veient com es comporta la Nau Insígnia.

Dies de, MTB, MTB, MTB.

D'aquí a unes hores, per vosaltres, jo ja hi sóc, ja vaig pel segon cafè agafat de la mà de la matinada, us podré proposar, fem un cafè?

Mitja poma

Perquè avui hem anat a buscar en bike la June, certament , certament. 

Un cop fet, hem tornat en la VW, o sigui ens queden per fer com a poc quaranta quilòmetres, o sigui que són les sis de la tarda, i hem de tornar a sortir, mtb, mtb, mtb

Miraré a la nit, tornant de pedalar, de ser, de posar les dues parts, IIIa-IIIb de la Festive 500 d'avui.


Us en poso una imatge del matí, clar que yes

Des del Mirador del Drac, amb una reina molt recuperada del refredat, emocionats, amb nervis pel fet que d'aquí a  uns minuts tornarem a ser per segona vegada avui a dalt de la bike, dies de molt de Single Speed.

dissabte, de desembre 28, 2013

The Rapha Festive 500: IV

Avui ho hem fet millor, no diré bé, que ho penso però millor definir-ho com a millor, tampoc diferent, perquè hem estat anys sortint a fer els Vols cap el mig dia, molts.


Avui calia primer arrancar la jornada lentament, el refredat de la reina, que ahir es va imposar tornant de Vallromanes indicava que calia un descans prolongat i intens.


I de fet ara passades quasi dotze hores de l'arrancada del Vol d'avui, ho puc dir, ho hem fet millor.


Cercàvem recuperar quilòmetres enrederits, ho hem fet, no tots, sí suficients per ser encara dins de la Challenge, i també evitar calfreds, per tant sense pendents, i sempre rodant a baix ritme, també hem complert aquest propòsit.  Ara la Betty com ahir descansa profundament, mentre jo faig la crònica d'aquesta Festive 500 (IV).


Únicament a Blanes hem notat fred, mentre ens menjàvem una bossa de fruits secs, una rajola de xocolata negra amb ametlles, i una bossa de llaminadures, la resta de la jornada tot i ser sempre per sobre dels 10°C, al mig dia a Llavaneres a la riera crec recordar que hi teníem 14°C, a Blanes el mateix,  unes hores després, i a la nit a les vuit tocades, quasi les nou, 12ºC a la riera de Llavaneres, la sensació era però de temperatures més baixes.


Hem vist què podem arribar a assolir, entre planetes, vull dir,  a on l'espai per on et mous, local, té les connotacions necessàries per a poder continuar gaudint dels Vols de Drac mentre la salud ens ho respecti. Si bé és veritat que res està escrit, hem de pensar que tindrem temps de fer-ho, cal pensar així, clar que yes. Sense pressions, però Austràlia ens ha de tornar a rebre, i tant, i tant que sí, vull dir ens cal temps de ser-hi per poder fer.


Quina jornada de Dracs, OMG, quina jornada de Fades, omg, omg, omg, quina jornada de cavallers, mtb, mtb, mtb


Avui no hem fet desnivells, en cap cas, sí una xifra interessant de quilòmetres, crec recordar que per sobre de vuitanta, demà és un dia complicat pel què fa a Vols, la June no és a casa, hem d'anar a on és, però no entraré en detalls, la qüestió, demà no tenim previst explosionar quilòmetres, fora dels que corresponen a la mateixa jornada.


Un Vol el darrer, interessant, diria fins i tot molt emocionant, podria anar més lluny, emotiu, i de voler, com és el cas, podria definir la jornada com a estimulant, pel què m'ha comportat, la xifra clau, 16. I quan ho tingui clar de com fer-ho us ho exposaré al Blog, certament, certament.


Ara mentre escric aquesta aportació, les hores a dalt de la bike, el veure el pas de les hores des dels Vols amb el meu Drac, comporta pensar en com he gaudit del pas de la jornada, dels llocs, del veure com de l'instant més lluminós es cau al moment més dens de la foscor.


Cap coincidència, zero incidències, aigua, 500 ml. llums, a la nit, Cateye i Powerled. Eines totes, fins i tot la manxa.

El sopar l'hem recollit mentre tornàvem per Llavaneres, vull dir el portàvem arrapat a sota de les jaquetes, com anècdota, com anècdota.


Des des Mirador del Drac, jornada 100% de Single Speed, demà a per la III?

divendres, de desembre 27, 2013

The Rapha Festive 500: V

Una arrancada de Vol perfecte, per la temperatura ideal, sempre per sobre de 10°C.


Quan ets a un Vol de genets de Drac entre Fades de la nit, el món deixa d'existir com a tal, i passa a ser un viatge entre planetes.


Quan ets a un Vol de genets de Drac entre les corones de blocs de granit, el món agafa tot el seu sentit i res torna a ser a on era.


Quan ets a un Vol de genets de Drac com avui entre la corona i les Fades, aleshores ets entre el nostre món i la visió d'altres astres, omg, omg, omg.

Avui una aventura de bike ajustada, ajustada al refredat del genet, d'una de les reines, del darrer lent retorn, a un tram dur de portar, una Challenge de 500 Km. perseguida pel refredat, mtb, mtb, mtb.

La June ha marxat a les sis del matí, ahir a la nit hi vaig carregar la Spot Brand, equipament complert per a poder fer un dels grans Vols, i la reina ha marxat. Després cap al mig dia el genet ha marxat a cercar la reina, per iniciar una ruta que perseguia si no els quilòmetres per avui de la Festive 500, sí mirar de mantenir les possibilitats de poder seguir dins de la mateixa. Ja vàrem perdre quilòmetres fa dos dies, jo més pels oblidats pels GPS, avui la Betty n'ha perdut 10, un èxit vist el seu estat. Ara descansant profundament, demà cal veure a on som, si per deixar enrere la Festive 500, o seguim perseguint la xifra de 500 km. 


Jo avui sempre entre la segona corona de blocs de granit, veient com manté protegides a les Fades de la foscor, i tant que sí, i tant que sí. 


Quan ets entre Vols de Drac quants pensaments et passen pel cap, també cal dir que a vint-i-cinc Vols dels vint-i-nou previstos per aquest mes de desembre tot té una dimensió més petita, tot, dolça també, certament, certament. 


Fer-ho i fins i tot podríem ser-hi, a partir d'aquí, aturar-te i veure perquè no hi som, una incògnita que el temps, el pas d'aquest donarà lloc a les respostes, no hi ha una segona via, el del pas del temps, veient com avui l'estructura de la corona, el meu món fa un silenci. 

Una jornada de bike diferent, com ja va siguent darrerament, pel fet de rodar, i rodar, i rodar, pensant en el proper gir de la The Motivator, per això, per això va venir a casa. La veritat és que encara em costa d'acceptar el què serà ara el proper tram Vicious The Motivator.


Una tornada en silenci, si no tens bones sensacions millor fer-ho sense estridències, millor. 


Una aturada per desfer la Gore Tex, per a poder escalar, i com fa uns dies, una visió quasi impossible de digerir, de fet dues, la de sobre i la de sota, quin gaudir d'aquests instants.


Sense incidències, ni coincidències, sense manxa, amb eines, aigua, mig bidó de 750 ml. un got de vi blanc, dos canelons, cuixa de pollastre, pa pel suquet del pollastre, omg, macedònia de fruita, dos polvorons de l'Obrador d'Arenys de Munt, i un bon cafè, com sona, com sona, al quilòmetre trenta, de crec recordar un total de vuitanta, o propers, aquesta ha sigut l'aportació d'energia. Val a dir que he sigut prudent, i millor assegurar que no faltessin calories, millor, millor. A la darrera hora, Powerled-Cateye en marxa tots dos. Temperatures de primavera al Maresme, de tardor al Vallès Oriental a les dues del mig dia, en cap cas d'hivern, jo equipat d'hivern.


Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, demà a per la IV?


Avui he gaudit de veure un genet i el seu Drac negre, avui però també ha coincidit que els he vist patir. 


Anant portava el casc de la Betty, ahir vaig carregar per error el meu i no el seu a la June, una XS el de la reina,  una XL el meu, divertit, divertit, millor el casc que no les botes, i tant, i tant. 

The Rapha Festive 500: VI

Una sortida que sona a les prèvies de Finale, de les 24 hores de Finale 2013, a on abans de decidir fer-les vàrem fer un test, un bon test que consistia en apuntar-nos a l'aventura dels Trinxes, la sortida Vallromanes-Blanes, encara puc dir d'aquest any. El repte consistia en sortir de casa en bike, anar fins a Vallromanes, coincidir amb els Trinxes, fer la seva proposta fins a Blanes, i un cop dinats, refer la tornada fins a casa des de Blanes, així ho vàrem proposar, així de bé va sortir. Desprésaa del test, va caure Finale, i l'aventura de Finale ja la tenim per sempre, omg, omg, omg


Dic lo del test, perquè nosaltres ja som a tram Finale 2014, no per res, sí perquè no hem de fer cap més cursa fora d'aquesta d'aquí a una filera llarga de mesos, que és demà, però dit així sembla lluny, dic lo del test perquè cada any els Trinxes organitzen per Sant Esteve la Vallromanes-Dakar, i nosaltres des de en fa dos que sortint des de casa en bike ens hi sumem. L'arribada a Vallromanes des del Maresme més càlid al Vallès Orinetal més fred sempre és un xoc, quin fred fa sempre a la riera de Vallromanes, ahir no va ser diferent. De fet el què va ser molt diferent, va ser el despertar a la matinada, perquè un genet refredat és qui en va ser ahir el motor, jo no, perquè jo del dinar del dia anterior vaig quedar molt tocat, per bo, per bo, per aquest motiu en cap cas pensava en portar a terme l'aventura, la música de la cafetera pujant el cafè ho va capgirar tot, tot.


Un vent intens feia que els 8,5°C pel pas a la riera de Llavaneres tinguessin l'efecte de ser 5ºC, o perquè no 3°C. Aquest ens va ser company de ruta fins a escalar la part més alta de la riera de Teià. 


Curiós perquè una ruta de quatre hores ben tocades, vull dir des de que vàrem sortir de casa, fins a tornar a ser-hi sempre vàrem rodar destemplats, millor dit, sempre vàrem anar patint intervals de fred humit, més que intens.


Escalant cap a la Cornisa des de Teià, vàrem tenir una pau tèrmica puntual,  que bé, que bé que ens va anar aquest tram. 


Una nota interessant, vàrem sentir les set, les campanades de les set des de Mataró, i les segones, les vuit, les campanades de les vuit des de Teià, mtb, mtb, mtb.

Un cop a Vallromanes, pas per casa amiga amb llar de foc, de minuts, menys de deu, per ser puntualment al Casal de Vallromanes a les nou. 

Una arrancada interessant, escalant, que bé, un pas pel Mirador coincidint amb un vell conegut, en Ricard, un break de vint anys, renoi, renoi, renoi. Ara en bike no en bike.

A una hora ben tocada de començar la ruta V del Festive 500.

Mentre rodàvem un retorn important, el del President dels Trinxes, en Manel després d'una llarga recuperació, jo diria que la notícia de la jornada, pel fet que tant el meu bon amic en Joan, com l'Oriol, com l'Home del Montseny, com el meu germà, com la Betty, com jo mateix, hem compartit aquesta dura experiència cada un al seu moment, i poder tornar a ser a dalt de la bike després de mesos de no poder fer-ho, és un bell instant.


Sempre hi ha bons instanst per compartir, fins i tot als dies més negres, aquests tenen petites espurnes de claror, dir-ho potser és lleuger, posar-ho per escrit un compromís, acotat, certament, acotat.


Ahir un cop a Dakar, aquesta és una ruta la Vallromanes-Dakar que es fa, uns corrent, d'altres en Bike. La tradició marca bany a la platja totalment nus. Bé, nosaltres en aquest cas, no som tradicionals i no ens hi apuntem al bany, en cap cas, en cap cas. Però val a dir que sempre és una arribada emotiva.


Vàrem coincidir amb el millor distribuidor de bikes del país fins avui, amb diferència, amb diferència, una persona que contesta diligentment els correus dels futurs clients, omg, no en som encara clients, però és una realitat, com ho és el distribuidor de Ventana. Un dia tindré una Ventana, específica Single Speed, amb un Slooping marcat, molt, blau cel pastel amb adhesiu Ventana negra blanc, pipa cònica, SDP, Fox de 80 mm. Terralogic, rodes DT240 específica Single Speed, Notubes Crest, tija retrassada de titani, seient WTB amb brodat Ventana, manillar de titani recte 700 mm. 10°, potència Thomson 4x 80 mm. 0°, Belt Drive, frens NoName, i detalls a definir, més o menys seria aquesta, un dia, un dia.


Una aventura Trinxa per diferents connotacions, sempre té una component càlida, certament, certament.


La tornada a casa, directes a peu de mar, lenta, pausada, eterna també, eterna també, i tant que sí, com ens va costar fer la darrera pujada del Milans del Bosch, OMG, OMG, OMG


A la salut de tots els bikers, especialment a tots els qui esteu fent, perseguint aquesta Festive 500 de Rapha. 

Cap coincidència, cap incidència, aigua un bidó de 1.000 ml. un xic per sota entre els dos, i un glop de Cava rosat gentilesa dels Trinxes. Menjar, un polvoró de l'Obrador d'Arenys de Munt a la platja de Dakar. 


D'Aquí auns minuts, comença la V, de ser, de ser. La imatge és d'aquest matí a tres hores del que podria ser la V, clar que yes.