Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

diumenge, de novembre 29, 2009

Duatló, propera triatló?.

Nosaltres seguint l'exemple de la MRG i en Michael, aquest cap de setmana també hem fet una duatló, un xic diferent, és cert.

Dissabte, sortida rodadora, uns trenta quilòmetres, amb conversa aferrissada però també cordial, amb el protagonista del tancament del camí del Montalt.

Ja ens hem compromès a fer gestions per a aconseguir que no seguim en aquesta situació, el poble, no els polítics i la familia en qüestió propietaria han de parlar, veurem on anem a parar.

Les bikes, han funcionat perfectes, amb el plat gran però no se perquè la Superlight fa un soroll molest, que no he pogut detectar d'on surt.

Això sí, la sensació de poder rodar molt més ràpid, i de que és pel genet que no es dóna el cas, i no per la bike, és cada dia més evident. El que no va com ha d'anar, són les meves lumbars, que les tinc un xic adolorides, el 42-26, fa els seus estralls.

Diumenge, 16 quilòmetres CACO, amb un desnivell de 760 m. +, que hem gaudit i molt. Per la mateixa zona del Montalt del dia abans. Però aquest cop a peu, les pujades a peu, les baixades corrent.

Ha estat un bon recordatori d'una activitat que des de maig del 2007 tenim aturada, i que s'imposa recuperar tot seguit. Perquè el motiu de l'aturada ja no té sentit, i perquè tenim moltes ganes d'anar a córrer, això sí, sense restar un minut de dedicació a la bike.

En resum, un cap de setmana, inici d'un vell recorregut, el de córrer, ens manca l'esport que més bé ens va, com és el de nadar, i que per un desafortunat incident a la platja, ara fa dos anys, tenim aparcat.

Haurem de fer una reflexió important de ben segur, perquè les ganes hi són, falta fer el primer pas, i més que aquest, tenir clar que aconseguirem perseverar amb la combinació d'aquestes tres disciplines tant divertides com exigents.

Un fet vull remarcar, amb la Betty hem comentat que el silenci per part dels assistents a la NO ÈPICA del dimecres, sembla certificar que no va ser la millor experiència, fet que ens fa reflexionar, que hem de cercar una nova fòrmula conceptual.

Córrer i bike podria ser una opció més a la de les èpiques. A mi m'agrada més bike, bike i més bike, però si hem de deixar puntualment els Dracs...

dijous, de novembre 26, 2009

No Èpica.

Una sortida que suma a les darreres.

Un grup de genets de Drac, que passats els mesos, fan i fan i fan. No parem d'acumular sortides, de compartir una passió, que és la que ens ha portat fins on som.

Un dels genets, el més valent, amb una Intense Tracer d'aproximadament catorze quilograms, que per a una ruta de més de 2.500 m. +, i més de 90 Km. diu molt del seu esperit.

La sortida té un inici, especial, anem a fer una èpica des de casa, és a dir, hem de fer més de 3000 m. +, o bé més de 100 Km. de fet no hauria de ser així, hauria de ser, més de 3000 m. +, i més de 100 Km. Però per la zona per on rodem, amb una de les dues dades, en tenim prou per arribar a la categoria d'èpica.

La relalitat és la que és, no hem fet ni 3000 m. +, ni 100 Km, aleshores no és una èpica.

Dit això, he de felicitar a tots i cada un dels genets, per la valentia a l'hora d'afrontar la ruta, per la manera de superar els instants més baixos, on penses coses que has de pensar, i que són un clàssic a les sortides d'aquesta duresa.

Finalment hem rodat set hores i mitja, que ja està prou bé. El ritme bo, no el millor, perquè per anar lents, hauriem d'haver anat un xic per sota de 10 Km/h, i per anar al ritme de creuer, hauriem d'haver rodat uns 3 Km/h per sobre del que hem rodat.

En definitiva, les ganes ens poden, i per això, per les ganes, ja ens hem de felicitar.

Ritrasse, Ratrasse, Tagama22, MQL, Betty, sou uns genets per a mi, dignes de portar els Dracs que porteu, que podrà semblar una afirmació poc sòlida, però us puc garantir que no és així, en cap cas, perquè no és una definició que pugui dir cada dia.

Pocs són els genets que no són del sector, o que són semi-profesionals, o que tenen ajudes en material, o similars, o que dia sí, dia també participen a curses de nivell o que van a totes les curses popular que es fan a la zona, i que roden com vosaltres ahir, per a mi de 8/10, no dic 10, pel plus de ritme que ja hem comentat, i que hem de millorar, però 8/10 per a mi, és una puntuació elevada.

Inicidències amb les bikes, "0". Amb els genets, a esmentar importants, cap, una sola pel perill salvat, un genet va relliscar, baixant, amb un tub de plàstic poc visible en sentit de la marxa, mig enterrat, i just va anar que en caure, topa amb una pedra. Per sort, no va ser el que podria haver estat, i tot va quedar amb un esmorzar-dinar a Arenys de Munt, que no oblidaré.

L'arribada, prop de les set de la tarda, no se, si per sobre o per sota, perquè no ho se, marca l'inici de la fi del primer graó, i la possibilitat el proper mes, d'afrontar el segon graó.

És on som, va ser dur, però molt menys del que serà, de ben segur, si no rodem el que hem de rodar.

Deixo pels genets que hi van assistir, que la crònica de ben segur te sentit si són ells qui l'escriuen.

dimarts, de novembre 24, 2009

Online Mountain Bike Mag

Online MTB mag. Something to read when your not on the bike.

http://www.imbikemag.com

diumenge, de novembre 22, 2009

22-42.

Avui sortida amb en Colorado.

Aiguafreda-Pla de la Calma.

Les bikes, tres petites joies, Moots Rigormootis, Yeti ASR-SL, i Santa Cruz Superlight.

Les tres, tres bikes de somni, les miris per on les miris, detall darrera detall, són Dracs evolucionats any darrera any. Amb components, que venen d'una selecció, on la funcionalitat ha primat sempre per davant d'altres aspectes. Entre tots un component estrella, les rodes Shimano XTR 2007, on fins avui, la seva relació pes-prestació, és la millor que hem tingut.

Una pujada al Pla de la Calma des d'Aiguafreda amb en Colorado, esmorzant al Brull, sempre és una jornada plena d'anècdotes, on les complicitats marquen el caràcter de la ruta.

Segueixo escalant amb el doble plat 40-26, i ara per ara, tant ahir per les fortes pendents de casa, com avui pujant al Brull, he pogut afrontar amb dignitat totes i cada una de les pujades compromeses. Del Brull a Coll Formic, el 40 m'ha anat perfecte sempre, i per a mi ja està prou bé.

El dia ha estat sensacional, gens de fred, amb unes anades i tornades del sol, que sempre ens ha banyat de les millors sensacions.

Portem jornades seguides pedalant, i això fa que per la prudència del ritme i la continuitat de les sortides, les percepcions rodant siguint bones, no diria encara les millors, seria agosarat, però que han millorat lentament, per la constància, això sí que ho puc afirmar.

La Betty, entre les sortides rodadores amb la Yeti ARC i les sortides corrioleres amb la Yeti ASR-SL, ja va agafant el to que persegueix. De fet a la sortida de dimecres amb en Ratrasse i en Tagama22, ja es notava que anem més que bé. És cert que ens cal seguir molt més temps en aquesta direcció, però avui per avui les dades fan que siguem optimistes.

Avui entre moltes i variades converses, una la tinc més present, com és la qüestió de si pogués triar entre totes les bikes del grup, amb quina em quedaria, però matitzant, que no l'hauria de comprar, la bike que vindria a casa seria la Intense Tracer d'en Ritrasse, però si la tingués que comprar, és a dir fer el pas d'anar a la botiga, seria la Superlight, una bike 100% XC de doble suspensió.

Hem parlat també de la possibilitat de comprar els componets que necessito per a muntar la Yeti ASR-SL 2003 ó 2009, pel fet de que si ens decidim a muntar una Tallboy de 29" ja em servirien igualment. Menys rodes i forquilla, la resta serien els mateixos components, però per un motiu que no tinc clar, és un recorregut que no camina, bé de fet, un motiu podria ser que estem comprant components, tots, encara per a millorar les 26" amb les que rodem, fet que fa que deixem de banda d'altres opcions, també molt interessants, però menys, certament.

Setmana d'èpica dimecres, on la primera incidència decidint el recorregut ja ha tingut lloc, Ratrasse, Tagama 22, heu estat els darrers bikers que després de molts anys, heu passat pels corriols direcció al Montalt, ahir el pas era barrat. Ni per les torres, ni per enlloc. Una noticia dolenta, molt dolenta, i el fet és que amb aquesta acció és ferma el que era el darrer pas a l'accés al Parc Natural. Injust alhora que incomprensible, quilòmetres i quilòmetres de corriols amb anys de tradició, segats tot de cop.

Qui l'ha tancat ahir ho celebrava amb una festa de motos de camp, rodant sense miraments a l'altra cantó de la reixa construida on erem nosaltres aturats. Acció organitzada, per dir-nos que no som res i que ells són els qui tenen dret únic a rodar per la pujada del Montalt. Va ser dur, i la sensació d'impotència difícil de digerir.

Recuperarem el pas, però penso que passaran mesos o anys abans no sigui aquest el fet.

A favor, de la jornada de dissabte, que després d'quest desagradable fet, hem cercat un recorregut alternatiu que ens ha donat molt bones sensacions, això sí, no ens ha fet oblidar que l'accés al Montalt s'ha de recuperar, i que tenim una tasca llarga i laboriosa per fer.

dissabte, de novembre 21, 2009

Tornant als orígens?


Partint de la base que un és esclau de les seves paraules, i que diuen que rectificar és de savis, ara us exposaré la meva última situació de contrarietat.

Vaig prometre’m a mi mateixa, i ho vaig fer saber a tot aquell qui treia el tema, que per a mi allà on hi hagués una bicicleta de doble suspensió, una rígida no hi tenia res a fer, i em negava a admirar qualsevol bike rígida del mercat ni la de titani d’en Colorado.

Era l’any 2007, vaig tornar exultant del ROC D’AZUR, havia participat al Roc Marathon de divendres i al Roc de diumenge, un total de 145km i 3.600m de desnivell positiu, sense cap tipus d’incidència, em sentia com una campiona, però la realitat és molt més dura (com les rígides) no sóc cap "pro", m’agrada pedalar, m’agrada patir sobre la bicicleta, però no em considero masoca i quan vaig tornar a pedalar pels corriols del Maresme em vaig desmotivar i molt, em feia mal el cul, l’esquena, les cervicals, els braços, els canyells i en alguna ocasió fins la dentadura, i no baixava per enlloc, de fet la sortida de Manresa del 25 de novembre de 2007, on vam coincidir per primera vegada amb en Xavi Paricio va ser l’acomiadament de la Yeti rígida, n’estava farta de tanta rigidesa!

ROC D'AZUR 2007 ROC MARATHON 2007


Sallent 2007


Va venir a casa la meva estimada YETI ASR petita petita, amb una geometria idèntica a la YETI ARC i se’m va obrir una nova concepció del mountain bike, allò que no pugi o no baixi la meva doble, no és culpa de la màquina sinó de la maquinista, però poc a poc, com tot el que faig ens anem coneguent.

Han estat dos anys de sortides i trobades, prop i lluny de casa, amb companyia dels de casa i amb companyia d’altres bikers apasionats, les rutes han variat alguns dels components del meu petit drac també, però res, fins la setmana passada, m’havia fet pensar en compartir les sortides bikeres amb una altra bike que no fos l'ASR.

Durant aquestes últimes setmanes, a casa, en aquest espai, i a les sortides on jo no us he pogut acompanyar, em consta que el tema de debat ha estat intens , ara roda 29, ara no, ara alleugerim les 26, ara ens ho venem tot, ara no fem res…

Com que a casa ja fa temps que se’n parla han estat entrant components per aquesta nova aventura bikera, però fa un parell de diumenges el tema va fer un gir inesperat i sorprenent per a mi. La Yeti ARC estava col.locada sobre un armari a casa, la veia cada dia, sense mirar-me-la, pensant “noia ho tens clar per tornar a sortir”, de fet estava a la venda desde el dia que la vàrem desmuntar, el desembre del 2007, i aquest mateix diumenge ja estava muntada i dilluns ja hi pedalava.

Pedalant amb l'ARC


Bé, he tornat a pedalar amb una rígida, de moment només hi he fet 80Km i 2.000metres de desnivell positiu, per un terreny bàsicamente “pistero” sense cap dificultat tècnica, i què us he de dir, que m’agrada, m’agrada molt, és molt ràpida, em crida, sí sí crida me la miro i sento com diu “a pedalaaaaar” i som-hi, en quatre dies no hi he pedalat més de cinc hores, deu ser per això que ja tinc mono de tornar-la a agafar, quines coses oi? I segueixo sense creure en els avantatges de les rígides, només hi veig inconvenients, és tan dura, no dóna descans, ni un minut de relax, perquè si ho fas és quan aquell maleït sot t’impacta que el notes fins a l’espinada, però no ho sé, deu ser que m’agrada pedalar.

Ara a punt per sortida corriolera amb la YETI ASR que des de dimecres que la tinc abandonada, i la pobre no sap ben bé què passa ella que es pensava que era la reina de la casa, sembla que el reinat s’haurà de compartir, ja veurem…




dimecres, de novembre 18, 2009

Alleugerar la Santa

Jo també estic en el procés d'alleugerament de la meva Santa Cruz. De moment he posat unes llantes Mavic SLR 2008. S'ha de reconèixer que l'estética es impactant i son prou rígides per a rallie. El pes real es de 1540gr. la parella, esplèndit, en versió Center Lock. He hagut d'afegir uns adaptadors per disc de torniols de DT Swiss, molt lleugers: 40 gr. tots dos i como que els torniols (25gr) no son necessaris, no surt malament.
Demà vaig a veure una forquilla lleugera (SID)per substituir la Fox, ja us diré quelcom.
Properament penjaré fotos i us diré el pes. Ara està en 11,2Kg. L'objectiu es que quedi per sota dels 11Kg., però amb neumàtics "decents" tubeless.
Les dues Ibis de casa, perfectes, mon germà entusiasmat.

Salut, Fliper

Inner Tube Torch Mount

I thought about new lights for the winter. I was then shown the Cree P7 torch. For the money these torches beat most lights out there. Small and Light so you can helmet mount. I will get a few night photos up let you see just how good they are.

Here is a trick for mounting the torch using old inner tube.
Take one old inner tube and cut to the size of the torch.

Cut a section out of the middle.
Pull the tube through the torch under the Bars then feed the torch into the tube again. Using the section you cut out to place between torch and bars for padding.

dilluns, de novembre 16, 2009

40-26. Inici d'una coneguda etapa. Light-Bike.


És així, fas un invent que fa anys ja vas fer, i que per cert no em va funcionar. Com són el plats 29-44 de la Cannondale Scalpel Team Replica 2002. Sí, sí amb Q-factor, "Q-llunut", però va ser l'època més cansada del MTB per a mi.

Ja no et dic amb amb la Yeti ARC rígida 100%, amb la forquilla Pace de carboni RC31, crec recordar, amb bieles Roox, amb plats TA, crec recordar 29-42. Això sí, que va ser embolica que fa fort, no la vaig poder aguantar per sobre de les dues hores, bé podria ser que més i tot, però ho he oblidat de totes, totes. Una aventura que no va anar bé, i que va finalitzar amb la venda de tots i cada un dels components, així com del quadre.

Ara ja dos anys ben bons, després de tot aquest recorregut, i no se molt bé com, avui he tornat a muntar, dos plats en lloc de tres.

40-26, TA, amb bieles Shimano XTR 970, això ha implicat, pinyons i cadena nous un altre cop.

He de dir que encara no hi he rodat, podria ser que ho fes demà. No hi he rodat, perquè des del dissabte que intento montar-ho. Primer problemes amb la biela esquerra, per aconseguir que entrés bé a l'estriat de l'eix, després, avui, un cop tot posat a punt, en el pas del 26 al 40, la cadena topa amb el basculant, zona eix, el que m'ha obligat a posar els tres gruixos a la dreta, sí. sí els tres. Segur que ara el 26-34 serà silenciós, quin desastre...ja no et dic el 40-34!.

El perquè tanta ximpleria, la Betty diu que és un pas més dins de la meva evolució com a biker, jo crec que no és així, però confiaré que la rauxa ens porti quelcom de bo.

Amb tot això que un dia, a Finale Ligure, pesant les bikes, la meva Superlight, va marcar 10,5 Kg. avui després d'un lent recorregut per aconseguir un millor pes, la sensació ha estat potent, 10,8 kg. Miraré de no alleugerir-la més, que podria ser que tingués com a bike de XC radical, una lleugera XC de 12 Kg.

Està bé aquest recorregut de rebaixar el pes,aconseguint que aquest augemnti cada cop més, té molt de mèrit, més que alleugerir-la i que cada cop pesi menys. El camí passa per mirar d'augmentar el pes i podria ser que tingués una sorpresa?.

I he tingut sort, avui per avui, m'he salvat de tornar a comprar un quadre Look 986, i una Tallboy, pels pèls, però ara per ara, tot resta ha on ha de ser, amb la Superlight, que tot i augementar el pes, anava perfecte, demà veuré com va el 26-40, i si puc seguir afirmant que va encara millor. En cas de no ser així, posaré el triple plat, i únicament posaré els Formula R1, 160-160 mm. per deixar-la a punt per les properes aventures.

Ratrasse, la foto.

trailbadger.com

Me in Andorra '09


The Trailbadger.com was set up to highlight and document the trails we ride in Ireland and further a field. Please feel free to email the boys with any trails you have mapped photographed or documented. If you want send me the details and I can get them uploaded. Be good to push Trailbadger into the global trails guides.

http://www.trailbadger.com

dissabte, de novembre 14, 2009

29" OUT.


Una setmana de debat, on el centre de totes les converses, són les bikes de 29", on cada un dels genets exposa els seus punts de vista.
El punts més crítics els tenim clars, un el primer i també el més important, és el fet de que no tenim la seguretat de que anirà bé, no la tenim, és un fet, a EEUU és diferent, hi ha el costum d'oferir bikes de test, a aquí, si vols una Tallboy, ni la podem veure, ja no et diré rodar-hi. Un altre detall que pesa, i molt és el fet de que no tenim cap possibilitat de gestionar les bikes via l'importador, i els que l'hem de comprar, tots hem patit, el tema dels terminis amb ell, és a dir, que quant ja hem decidit que la comprem sense poder provar-la, topem amb la política de distribució de l'importador. El darrer punt crític són els diners, muntar la bike val uns 5.500-6000 euros, però penso que pesa el factor preu, perquè els dos apectes anterior fan que el preu faci mal als ulls.

El dimecres sortida a Bordils, amb en Ratrasse, Ritrasse, Tagama22, Tagama 44, MQL i lagranevasio.

Tagama44, he de felicitar-te, 10/10, pel recorregut, per les característiques d'aquest, la durada de la sortida, i el ritme. Després de la sortida, refresc i cerveses, un pica pica, perfecte per debatir minut darrera minut del si fer o no el pas a 29" i de com fer-lo si és afirmativa la contesta.

De la mateixa manera que jo no vull més bikes, i per tant si entra la Tallboy, la resta de genets no estan disposats a comprar-la si primer no surt una o més bikes de casa.

Aquests són els principals trets del debat 29" del dimecres, un altre aspecte que em pesa i que és el motiu d'aquesta exposició, és el fet de que quan tornavem a Girona des de Bordils, un cop a casa d'en Ri/Ratrasse, vaig poder agafar tant la Ibis Mojo SL, com la Intense Tracer, i he de dir que no podem ni pensar amb que marxi cap d'aquestes bikes. Són les bikes més maques que he vist mai, una per uns factors, la Intense és una obra d'art del paradís biker, una obra d'art amb majúscules.

Amb això, amb tot això, queda la meva Yeti ASR-SL 2009 i la meva Santa Cruz Superlight del 2009, i quan penso, quan hem parlat, jo crec que soc el que ho té millor i més bé per fer-ho, dues bikes de XC que marxaran la primera ja, i la segona si la Tallboy funciona, però i sempre hi ha un però, avui he sortit amb la Superlight, i genets, Tagama22, he de tornar a afirmar que ja fem bé amb alleugerar les 26" XC, perquè rondin els 10 Kg.

Sincerament, no puc deixar de rodar amb la Superlight, no puc, va massa bé, i he de gaudir amb aquesta bike, la bike que les revistes especialitzades, qualifiquen de bike per a no inciats, per a mans expertes, amb uns angles radicals, a l'inrevés de les tendències de pipes de 68-69º. La Superlight és l'evolució del darrer deceni, i on sempre penso que la millor manera de fer és fer-ho bé, encara que triguis més temps.

Vaig xocar amb la Scalpel Team Replica, per a mi avui encara, pel Fox Float suposo, feia que la bike fos WC, la posició no era mai d'atac, mai, les pujades es feien poc favorables. Han passat els anys i amb els mateixos angles, tinc la mateixa bike, més pesada és cert, però amb millors suspensions, diria que de les millors, actualment, Rock Shox SID WC 2009-Fox RP23 2009, i la bike puja i baixa de forma eficient. Tinc la Scalpel del 2009 però amb vestit de Santa Cruz Superlight, i avui, ara sí, hi vaig com volia anar amb la Scalpel del 2002.

La visió avui amb la Betty ha estat clara i transparent, la Superlight és la meva bike ideal, ràpida, àgil, escaladora i amb aquests atributs 10,6 Kg. encara avui per a una doble suspensió, amb rodes de 1.550 g. UST, amb pneumàtics UST de 1.300g. i quadre de 2,5 Kg. és un pes molt bo, cal pensar que si poso rodes de 1.300 g. i pneumàtics de 1.000 g. la bike queda amb menys de 10 Kg.

Per a mi una eina perfecte per a gaudir del que més m'agrada, rodar com si de volar és tractés per sobre dels rebuscats corriols del gironès i Maresme, és el que més em satisfà.

La sensació que em dóna és difícil de descriure, però suficient per un cop escoltes als gironins, del que hem de fer per agafar la 29", és a dir, tancar els ulls i pagar aquestes xifres per no saber ni quant la tindrem, i pel camí perdre les joies que tenim avui, sincerament, no, no i no. Serà, segurament, valdrà la pena, possiblement, però que les nostres bikes, totes i cada un "són" i "van" perfectes és un fet contrastat, i jo d'aquest Drac no vull baixar.

El que hem fet aquest darrer any, no té cabuda dins del meu sentir, Guilleries 2009, dels setanta primers, per a mi millor que una victoria, 24 Ore Finale Ligure, el 12!!!, vosaltres dels 30 primers, fets que fan que pel 2010, esperi amb moltes ganes la sortida de demà, la del dimecres amb vosaltres, els millors anfitrions, la que hem fet avui, això sí que és 100% MTB.

Les esperes, els dubtes, les decepcions amb qui comercia de mala manera amb les nostres il.lusions, no és MTB, és precisament el que no volem que sigui la nostra passió.

Som genets de Dracs, i els que tenim es mereixen pleitesia per part dels seus genets encara per a molt de temps.

Ara jo m'hauria de fer arribar una Heckler o millor la tant ansiada Nomad, amb forquilla de 36 mm. per a poder caminar amb vosaltres amb la Tracer, amb les dues Heckler, amb la Blur LT del Santo. Però quelcom em diu que no soc a aquest camí avui, a aquest sender, puc ser-hi demà, és cert, la Nomad és per a mi, un somni, la Tracer ja no et dic res més, la Heckler és llegenda, com la meva Superlight, la Blur LT2 amb una Pike, em deixa bocabadat. En tot cas millor que jo hem compri una Nomad i surti amb vosaltres el dia que dieu, "avui obrim nous camins amb elles", que no pas que vosaltres us desfeu d'aquests Dracs que encara no heu tingut temps de tastar, ni parlar-ne i menys per una 29" amb les condicions que ho hem de fer.

Parlem de la meva Nomad-Heckler-Tracer-BlurLT2, o no, però en cap cas d'un altre tema que no sigui rodar, rodar i rodar amb els Dracs que tenim a casa avui.

dijous, de novembre 12, 2009

What is your Dream Bike?

I have been looking at what bikes I would buy if my numbers came up in the lotto. I have choosen the two below DH and XC. I have always been a Trek fan and have been riding a bottom of the line XC Trek for the past 4 years.

Top Fuel 9.9 SSL
World-class performance and suspension designed around 100mm of front and rear travel. It’s the pinnacle of cross-country race bikes, precision-made in the USA from OCLV Carbon




Session 88
The Session is the industry benchmark for downhill performance. Featuring World Cup-winning geometry and industry-leading suspension performance, the 2010 Session 88 sees a significant upgrade to the Fox DHX RC4 rear shock and Trek World Racing team paint.


dimarts, de novembre 10, 2009

Tallboy=100 Km. Camins de les Guilleries 2010?.


Raonament, si entra una Santa Cruz Tallboy (2,270 Kg, frame Size M), a casa i va bé, que vol dir que millora les prestacions magnífiques de la Superlight (2,490 Kg. frame, Size M), implica que la darrera i la Yeti ASR-SL surten de casa, perquè són del mateix tipus de bike, dobles de XC 100%.

I jo penso que un genet un Drac...

No té cap sentit tenir tres bikes que fan el mateix, és més, les tres preparades per a forquilles de 100-120 mm.

També podria ser que fem i no funcioni, bé aleshores posarem a la venda cinc Tallboys de diferents talles, haurà de ser als EEUU o a França, perquè aquí ni les que tenim ni les Tallboy ho tenen massa bé, per a ser venudes.

I per la meva part, tornaré a comprar una Superlight, si pot ser taronja, tot i que he de dir que la blanca, m'agrada i molt, ja us dic que la Tallboy serà si ha de ser la propera, taronja, i ja està, no hi veig més problema que el sol fet de que entra una 29" i surten dues 26".

Si no tenim clar això, en el meu cas, més bikes, aquesta darrera que podria no servir per res, bé no ho veig, únicament això no ho veig. També és cert, que per prudència, primer sortiria la Yeti ASR-SL i un cop després de fer molts i molt quilòmetres amb la Tallboy, i en el cas de que després la sensació funcionés, aleshores procediria a fer sortir la Superlight, així que m'estalviaria en cas de no anar bé la Tallboy, el fet de tornar a comprar una Superlight.

És que des de la Scalpel Replica, que he anat comprant bikes, pels problemes de cada una de les que he tingut, menys la Yeti ASR-SL 2002/03, totes les demés menys ara la Superlight han tingut problemes greus. Per això la meva prudència a fer sortir a aquesta.

Per finalitzar, Ratrasse, si ha de ser, ha de ser per a poder fer els 100 Km. Camins de les Guilleries 2010, això si ha de ser, si no, bé millor ja deixar aquest tema 29".

Per a mi posar a punt la Tallboy amb aquest objectiu i per a les 24 hores, aleshores sí Finale Ligure, em motiva i molt.

29" doble suspensió de menys de 11 Kg. això sí, poc per sota, uns cent grams no pas més, però per sota, amb les peces que coincideixen de les de dues XC de 100 mm. l'import de l'aventura està un xic per sobre dels 4000 euros, si no, si vas per sota d'aquest import, en cap cas tindré una 29" de menys de 11Kg. i si ha de ser de més de 11Kg. sincerament la Superlight va molt i molt bé, no recordo si us havia dit que va tant bé la Santa Cruz...

dissabte, de novembre 07, 2009

Turner Sultan.


El pes del quadre 3 Kg. Això sí, impacta, i mira que el color per a mi, no és el color. Però el que deia, el pes és determinant, amb aquests xifres, la Nomad passa a ser la nova candidata, ja se que no tenen res a veure, però és un "automatisme", 3Kg=Nomad 2010.


divendres, de novembre 06, 2009

29".




Molts dies parlant, mirant, estudiant, les diferents alternatives de bikes de 29".

El resum final, per a mi és, si a de ser una 29" ha de complir els requisits que necessito a priori avui, al 100%. Referit a que jo rodo amb una Santa Cruz Superlight, i em va perfecte, si ha de ser amb 29", ha de mantenir les característiques principals de la Superlight, referides a doble suspensió i a la geometria de 73º-73,5º de tub tija i 71º de pipa de direcció, el pes que puc assumir com a viable és de 11 Kg. més no, ja cedeixo a temes com l'alçada del Top Tube i també a que no sigui mono pivot, que amb Gary Fisher podria ser, això sí.

Remarcar que dues són les bikes que avui poden ser les candidates, aclarir que jo soc genet d'un sol Drac, i per tant aquesta 29" és la que ha de substituir de forma definitiva a la Superlight, no tinc cap altre visió, un genet un Drac.

Ho dic perquè ara amb aquesta definició entenc que s'obren dues vies, la d'aquí pot voler una 29" que és per a rodar i rodar molt i molt ràpit, per a fer sortides curtes, aleshores podria ser una rígida, però té sentit?, en el meu cas jo la vull per a tot i com a bike única, pel temps de la sortida del primer cas, podria ser una rígida, pel segon cas, no ho contemplo, inicialment sí, un cop madurat no.

He de ser realiste, pràctic i també apassionat, i això fa que siguem aquí.

Us poso imatges de les dues candidates, una la tinc al cap fa dies amb color, no color, la Works de Intense, tot i que he dir que la foto de la negra és per a mi de 10/10, la segona me l'ha recordat en Colorado.

dimecres, de novembre 04, 2009

The worlds gone mad!!




Another Inner City Bike


Our project, simplicity in inner city bicycling, was at first glance a fun aesthetic opportunity in new trends, color, and materials. Our target lived / worked in an inner city environment with minimal space. Bicycling at this level can be more about fashion and culture than speed and performance.
After the first few brainstorm sessions we knew there where bigger opportunities. The project ended up rethinking what a “frame” meant, getting ride of basic key components, and creating a new type of compact bicycling. Inspired by the first the "hobby horse" from it's simplicity and secondly the cafe race scene. Each is an exercise in stripping something down to its core.
The final design came down to a frame system and a really difficult rear hub. Everything else is rider preference.

Before all of the bike fanatics get all fired up, we know this bike doesn’t solve everyone’s personal transportation dreams. Performance wise, the bike is on the
slow side, quirky, and fatiguing over longer distances. Consider it a cafe racer with the performance of a beach cruiser. The positives are easy quick turns, huge
power to the rear wheel to go over curbs and other city scape structures, and great start / stopping / sitting situations.

We re-thought everything 2 wheeled with simplicity in mind. This is as stripped as you can get.

Very few parts.
The bike components can vary but overall it would be made up of 29” rims, huge big apple tires, a rear hub (planetary internal freewheeling, unicycle through
axle) and a single front disc brake.-->


More Photos Here


For me I think if its not broke dont try and fix it. This is more like an art project gone wrong than a new concept for city bikes. Look at the first photo the the word clown springs to mind!!
I love this line: Performance wise, the bike is on the slow side, quirky, and fatiguing over longer distances.