Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dissabte, d’octubre 31, 2009

No importa on, sí amb qui.

Dues sortides aquesta setmana, les dues amb els genets de Girona i Bordils.

La primera, com molt bé indica el vídeo d'en Ratrasse, al Cap de Creus, la segona a Girona.

Les dues amb un perfil únic, un grup de genets amb moltes ganes de pedalar, on finalitzar la ruta no és l'objectiu, si no a l'inrevés, com més duri, com més dura, com més tècnica, com més rodadora, com més divertida, més interessant és la mateixa.

La primera amb un protagonista, en Tagama44, que ens va fer de guia, i que entre molt i molt variats, ens va portat per un camí romà, que no és fàcil d'oblidar, com ja podeu veure a les imatges, pel seu recorregut, i també per la caiguda d'en MQL, que he de dir que últimament em deixa un xic aturat, perquè també cau, i per a mi és tota una notícia.

Una jornada la de Cap de Creus, notable, per sobre dels 60 Km., i crec recordar que per sobre dels 1.500 m. +.

Les bikes totes dobles, tres Ibis Mojo SL, una Mondraker, MR85?, la Santa Cruz Blur XC i la Superlight.

El ritme, el de la Catalunya Nord, i quin ritme. He de dir, que des del primer dia que marquen la diferència, i tembé vull dir que puc rodar amb ells, que ja està bé.

Un bon dinar, i unes bones "coles" després de la ruta, tanquen una sortida, que recordaré passats els anys. Per la ruta per on ens va portar en Tagama44, pel dia que ens va fer, excepcional, temperatura perfecta, diria que de primavera, per les vistes, que van ser de somni des dels primers minuts, després d'escalar unes pujades reservades a qui surt i molt amb el seu Drac, penso que prohibides si no has rodat i molt abans de compartir aquests primers quilòmetres amb tant preparats genets dels Nord.

Per a mi una jornada perfecte de MTB.

Incidències amb les bikes dues, la primera tot seguit vaig baixar la bike del cotxe, on el meu Maxxis Monorail 2.1 UST posterior, presentava uns bonys que vàrem punxar amb un fil del cable del canvi, fet això no va presentar cap més problema, avui l'he substituit, i la segona incidència ja a la darrera baixada de la sortida, la d'en MQL que va trencar el cable de canvi just abans del torniol que'l fixa, reparat escursant el recorregut d'aquest i solucionat.

Una nota vull esmentar, com anava de rascades en Tagama22 d'una darrera sortida, amb caiguda, que va ser el motiu de les ferides que esmento, i com a anècdota, el mal que feien els matolls baixos de Cap de Creus, oi Ritrasse?.

La sortida de Girona, ahir, nocturna de pur MTB, amb cloenda amb un sopar 29".

El perfil de la ruta, corriol, darrera corriol, amb un terreny 100% per a gaudir de la bike. Cada tram, superat pel posterior, sembla difícil però va ser així.

La conversa aquest cop sempre de 29", 29" i més 29".

Els corriols, un de concret, que coincideix amb el de la meva primera nocturna amb aquests mateixos brillants genets, i també amb les mateixes circumstàncies, com és la de la meva manca de llum, que va ser solucionada, aquest cop com a la darrera, amb en Tagama darrera meu a aquest baixador, de manera que la nit va donar pas al dia, quina llum que fa el Powerled i el Karma.

Incidències dues, les dues referides a llums, la primera com a Cap de Creus, la meva, abans de començar la ruta, el soport del Karma amb la seva unió amb aquest, trencat, i el segon la perdua del llum d'en Ritrasse amb una caiguda en parat, pèrdua que no va apreciar fins una estona després, sí, sí, després, en Ritrasse no es va adonar que ja no el duia. Després d'un recorregut molt emocionant vàrem tornar a passar pel mateix punt però en sentit contrari, i el va poder recuperar.

Les bikes perfectes, totes doble suspensió, aquest cop dues Maverick Durance, una Santa Cruz Heckler, una LT i la Superlight.

Si emocionat va ser la sortida ja no et dic el sopar. Però d'aquest fora de remarcar que feia temps que no reia tant i tant a gust, aprofitaré per a fer una crònica del mateix després d'aquesta.

dijous, d’octubre 29, 2009

GPS while riding

Ireland isnt a very big country and I claim to know a fair bit of the countryside. If I did get lost it wouldnt take long to find some type of civilization to get a pointer in the right direction home.

So why would I need a GPS? I know the trails and dont mind an adventure if I did get lost.

The technology the new systems have and in such a compact unit is stunning. To think back to when my father got his first GPS unit for Hillwalking. I joked that he needed a spare backpack just to carry the unit around. These new systems seem to have everything a gym would have that fits in the palm of your hand. Training centre, Route mapper, Speed, Distance, Heart Rate, Calorie Count. The list goes on and on.

So what unit? Garmin 705
The Training and multi functions of the Garmin 705 is making me want to get one. I have reviewed this unit and looked at the multi functions that could in theory improve me as a rider (With fitness anyway, I dont think Garmin have a function for tuning my skills levels. If Only!!)

Do you use a GPS when riding if so what unit? Should I get one?

dimarts, d’octubre 27, 2009

Emotions.

http://www.rocazur.com/

Si poseu en marxa el vídeo, sortim nosaltres i podreu fer-vos una idea clara del què és i les sensacions de ser on has de ser.

MQL, Tagama22-44, Ra/Ritrasse, El Santo, PP, Colorado, coincidirem al 2010?.

Avui un dia MADE IN, sí, sí, 29" i 26", he treballat per a tots i cada un del genets interessats amb el tema. He fet molta feina i demà comentarem de ben segur cada un dels detalls del què ha de ser, o no, aquesta etapa que pot marcar un recorregut avui desconegut, demà pioner per aquest grup de genets.

Fliper ja et pots anar preparant, per entrar a terrenys de bikes desconeguts fins avui.

Colorado, la IF 29" SS del JN&II, és perfecte, material, marca, equipament, un somni tota ella, ja saps que en penso jo d'una IF.

Molt aprop de ser-hi, vol dir aprop de decidir?, no ho se, però en Ratrasse ajuda a activar els fogons apagats, en Ritrasse està neguitós per fer, en Tagama22, és un corcó, i en MQL podria guanyar una Copa Girona amb 29", seria el 1er. en fer-ho, de ben segur i d'aquí a fer guanyar 8 Almas a Finale Ligure hi som tot seguit, ja no et dic Moab 2010, i aleshores sí, 24Hours of Moab 2010, oi?.

diumenge, d’octubre 25, 2009

II de II.

Dues sortides, les dues rodadores, bons esmorzars, millors converses, de les millors.

Sortides curtes de vuit a dos quarts de dotze, inusuals, però condicionat, són perfectes per mantenir la forma.

El temps de primavera, la companyia de privilegi, un home del Montseny, no passa cada dia, tot i que en el meu cas, sempre em tinc a mi, però no és el mateix.

La Superlight, després del Roc d'Azur, va com ha d'anar una bike, impecable. No té ni un sol detall negatiu que pugui remarcar, el pneumàtic posterior podria estar mort, la càrrega de líquid NoTubes és recent i segueix perdent aire, poc és cert, però és un fet que cal afegir-hi aire dia sí, dia també.

La setmana que ve, com a molt la propera, tindré les rodes tant esperades, DT 240 S Disc/DT Aerolite/NoTubes ZTR RACE, estarà bé, la Betty podrà rodar amb el que penso que per a ella serà la millor combinació pes-prestació i si no sempre tenim les Shimano XTR, que a data d'avui tenen una puntuació a casa màxima, de 10/10.

Tagama22, no havia llegit el teu comentari sobre les fotos de les Look 986 al Roc, ara esperant informació d'una possible oferta de la botiga de confiança. De fet és una gestió que vaig iniciar el dia abans de marxar al Roc.

Les cròniques dels genets de Drac a la tardor són germanes de les de la primavera, dues estacions, antagòniques però també germanes, són totes dues, inici i fi d'estacions contundents, hivern i estiu, dues estacions extremes. Per a mi les sensacions de primavera i tardor, les possibilitats, les percepcions, són inconfundibles, per a mi dues estacions que fan que cada jornada sigui irrepetible, i que la darrera sigui sempre la millor, i que per millorar la darrera, sortint un altre cop, ja torno a gaudir de la millor sortida.

Com la pujada per Garolera, ja no són infinites les properes primaveres, tampoc les tardors, quan miro a l'horitzó. Però, és tant el que visc a aquestes estacions, que no tinc nostalgia del que no podré gaudir, si no alegria de poder gaudir d'una sola tardor, aquesta, la d'un present que com cada any, el meu Drac em porta a volar i volar, cada dia, cada jornada, més i més lluny.

Què podria dir, què podria esmentar, que no tingues olor a tardor, color a tardor, crec que res, soc home de Montseny, color, humitat, foscor, llum, claror, són mots plens de significat. Grans aventures, grans reptes, i tots i cada un d'ells han estat, també aquest any, dins de la tardor.

La tardor donarà pas a l'hivern, i aquest darrer a la primavera, com no puc estar emocionat, no se i crec que no se si vull, transmetre el que és, el que serà, si que puc afirmar que 2009 eclipsarà al 2008, i per tant gaudiré de la millor tardor, del millor hivern, de la millor primavera.

I amb aquest esperit passo els dies, hora darrera hora, dia darrera dia.

Els Dracs a punt, i jo gaudint de la millor temporada que he fet mai amb ells, però demà puc tornar a sortir i serà la millor sortida de totes, som a la tardor i per millorar la darrera sortida sortint un altre cop, ja torno a gaudir de la millor sortida...

divendres, d’octubre 23, 2009

Provant la Hekler.


Aquesta tarda-nit, com acostuma a ésser habitual el divendres hem sortit a rodar, però per mi no ha estat un divendres qualsevol, per diferents raons, roda XTR posterior amb raid trencat, Rock Shox Lyric amb el two step espatllat, i fox talas amb pèrdues d'oli a la botella esquerra, han fet que hagi pogut provar la SC heckler d'en Ratrasse.

Quina passada, desprès dels ajustaments oportuns, pressions d'amortidors, forquilla i pneumàtics, així con l'alçada del seient, hem començat a rodar, les primeres sensacions bones, però les cames volien i no podien, no se si era jo, la bici, el terreny que estava molt moll i s'agafava d'allo més o els meus companys de ruta que imprimien com és habitual un ritme alt, però tenia els quàdriceps a punt de rebentar, seguint els consells d'en Ratrasse he pujat un xic més el seient i la cosa ha canviat per millor, les cames ja no les sentia tant pesades i fins hi tot podia permetrem intentar algun atac als companys, que ràpidament contrarestaven.

Vull dir que al final de la ruta fent una mica de valoració de la heckler comparant-la amb la meva intense tracer VP, puc dir que el quadre de la SC és tant o més rígid que la intense, que la sensibilitat de la suspensió posterior de la SC no arriba a la de la intense però deu ni do, i comparant la Fox Talas 36 amb la Lyric, tot i que no he jugat amb les regulacions, la Fox és molt mes sensible a les petites irregularitats el terreny, però la Lyric menja molt més.

Amb una mica de sort, si al fet de tenir les meves dues bicis parades per averies es pot dir sort, el diumenge, potser, abusant de la generositat d'en Ratrasse, tornaré a sortir amb la heckler i podré treure més conclusions

Un cop rentades les bicis i veient la meva Tracer VP desmuntada, recordant el cost del quadre, ens ha sortit la pregunta, val la pena una inversió tant gran per un disseny de pivot virtual, quan un mono pivot pràcticament a meitat de cost aporta gairebé les mateixes prestacions. Indubtablement amb la relació rendiment preu la intense no té res a fer.

Com tota bona sortida de biker hi ha agut temps per parlar de nous projectes, 29, rígides de 140m, 24h i m'ha fet pensar que havia vist un vídeo de 24h moab 2009, a veure si es veu l'enllaç...


A disfrutar amb la bici.

A visual of Irish Riders and local Trails

Break The Cycle Film: This video has been filmed, directed and produced by a local rider Andy Yoong. Andy has got some of Irelands elite riders together to ride some of the best trails in the country. Irelands Pro Downhill Rider Ben Reid is featured riding. The full version video is really amazing and great to see our local trails in there full glory. The Full DVD video is available from Chainreactioncycles.

Here is a clip:

Break the Cycle Trailer from Andy Yoong on Vimeo.

My local Downhill trail

Cavehill Belfast: This video shows my local and favourite Downhill trail. The rider featured is Colin Ross a rider at the top of his game in Ireland. The video was taken to be used as part of Break The Cycle Film.

Colin Ross rides Cave Hill from Andy Yoong on Vimeo.

Work on the Trail

When I try to explain you how the people of this country live the trails, how they work every single area, I never have the feeling you can understand what I rally mean on his fully sense. This video will show you all the real American MTB, enjoy.

National Trails Day on Heil Ranch from Bikes Belong on Vimeo.



From SC, Xavi Paricio

dimecres, d’octubre 21, 2009

Boulder

Why some cities became a Bicycle Friendly place, enjoy the video

Boulder Bike Story from Bikes Belong on Vimeo.



From SC, Xavi Paricio

dimecres, d’octubre 14, 2009

I'm back on the Bike





Hola – Hello
I have been off the bike for over 2 months due to training for the Marathon. I completed the marathon in 4hrs32:33. You can see my Blog http://causewaymarathon.blogspot.com/

The Night Ride (29.3Km)
Last night and only three days after completing the marathon I decided to hook up the lights and go for a night ride. I checked the lights only to find they weren’t charged. At this stage I had already changed into my riding gear. The sky was clear and the Moon was giving a bit of light so I decided to put on the head torch and head out anyway. I started on roads through the city warming up. I headed down to the River Lagan that flows through Belfast. There is a series of walking paths and a tow path that runs along the banks of the river. I stick to the gravel paths as there is a nice section of climbs and descents. Nothing major just bumps really, followed by a steep set of steps. Across the a footbridge and into the forest and single track trails. I turned on the head torch and realised just how little light it provided. I followed this trail in reverse and climbed it. The ground surface through this forest trail is mainly wet earth topped with pine needles. The majority of the trails surface has been eroded away leaving the roots from the trees as a slippy technical part of climbing this short trail. After the short climb I got to the start of a small technical decent. Very narrow trail starting with a hard gravel top changing to forest surface very wet and slippery. The trail isn’t very long but a mix of bumps, berms and roots keep you in concentration. I turn a corner were there was a very wet section only to find a small bit of north shore built by the trail fairy’s. This is a much needed addition to this trail as it keeps things flowing. Down a few tight corners and onto the “LOG” (Pictured above) this is a skinny made from about three large pine trees. It only sits about 1 foot off the ground but in the dark it seemed a lot higher. The center bounces so a mixture of balance and composure is needed to make it to the end. I come to the end of the forest and back onto the tow path. The night sky is bright and I am well warmed at this stage. A drink of water from the hydration pack and off I go again. A short wood with a very dry bumpy surface. This trail surface is mainly roots soft pine needles. This follows along the side of the River Lagan. I cross the tow path and follow this for about 1km. Turning back onto single track and through a wood. This trail is long but very smooth and not technical. I pick up the speed and feel the adrenaline of not knowing what is in front of me. At the end of this trail I am back onto the tow path and follow this to a footbridge that takes me across the Lagan and onto a road. The road is a country road with no street lighting so I pick up the pace to get off it with my limited lighting. Turning right onto a single track through some farmland I am glad to be off a small but busy road. The next section is a mix of grass surface followed by a hard packed earth. The trail follows the outside of some fields to the Giants Ring. (Pictured above) Around this grassy fort I am back onto roads for a short blast before turning back onto a dirt track. This track leads to an off camber bit of single track through a wood. A fast decent through the trees back to the road. Straight across the road and onto a gravel trail that follows the river back on the opposite side I came on the outward ride. I back track along some trails from earlier. Riding them a faster this time as I have more confidence in the surface and my eyes are starting to adapt to the darkness. I follow a gravel forest trail for about 4km until I reach the footbridge again. After the footbridge I turn right and follow a grassy trail along the banks of the river before joining the tow path. From here it is tow path back into the city. A nice ride along the street lights and a calm river. I get back onto the road and follow it through the city centre to home.

dimarts, d’octubre 13, 2009

El futur de la bike?.

Ti2.


Pivot: Colorado-bike?.

CHUMBA.

Big wheels.



HammerSchmidt Truvativ.

Merida UK.






Titus Eleven.



SANTANA.




Orange.

Look, chez nous?.





GAVÀ-MSC: Lightnes's King.


HOPE.


Salsa-Surly...



Rewell=Ti.

Nuclear Pesto, Orange aren't Ibis.

GT-GT-GT.







City MTB.